I es va
fer la nit
“Estem en crisi” se’ns repetia una i altra
vegada des dels altaveus públics mentre els diaris apareixien nodrits de
notícies econòmiques negatives,... al mateix temps que apreníem tot un seguit
de conceptes nous: recessió, ERO’s, SICAVs, rescats financers,...
Al començament tot semblava allò que en diuen
un “calenton de verano” i que a mesura que el mal tràngol passes tot tornaria
al curs de mel i roses al que, legítimament, teníem dret. Es tractava de
preparar-se per passar una sarampionada, prendre precaucions i buscar bones
distraccions per deixar passar el temps: navegar per les xarxes socials, mirar
la tele, practicar algun esport,... qualsevol excusa valdria per alienar-se un
poc i relativitzar el moment.
Després el cercle de preocupacions i pors es
va anar estrenyent. Els dies passaven i les males noves s’aliaven contra els
serveis socials més essencials: atur, retallades, agressivitat, desnonaments,...
El bombardeig era implacable i l’embat de les explosions era cada cop més a
prop.
-Però quan temps durarà la crisi? –Em preguntaven
els petits i buscant respostes cada nit sortia a mirar el cel. Cercava algun
indici de recuperació, però cap nou estel d’esperança apareixia i el desànim
anava conquerint tots els racons de casa.
Un nou temps i una terra nova
En aquest context sociopolític tant complex és
on comença a prendre cos la necessitat de canviar alguna cosa, malgrat calgués arriscar-se.
Potser calia deixar enrere una part de tu mateix, un despreniment que arrossegava
cap a la intempèrie d’un terreny desconegut. El risc del fracàs era paralitzant
però la passivitat de la no acció encara era pitjor.
Fer teves les mancances que es donen al teu
voltant i compartir-les amb altres va estat clau en tot l’itinerari. Invitar a
somiar no sempre és fàcil. Implica
sobretot fer confiança i respectar motivacions i processos personals.
En la seva inauguració també es obrir la
botiga de l’Espígol, en aliança amb l’Associació Alba de Tàrrega, un espai de
venda estrenat en els baixos de la mateixa casa, on s’hi poden adquirir
productes d’alt valor social, des dels vins i olis de la Cooperativa de
l’Olivera fins a tot l’assortit de productes de la mateixa associació Alba i el
Centre ocupacional de l’Espígol, entitats totes elles que fonamenten la seva
raó de ser en la dignificació i normalització del treball amb persones que
tenen “altres” capacitats.
A continuació hem seguit treballant amb la
idea d’iniciar un projecte d’elaboració de cervesa artesanal que esperem que
tingui un gran impacte social a la comarca, ja que donarà ocupació a persones
amb discapacitat i serà un producte propi del territori.
De tot això ja fa un any. Tot és molt fràgil i
petit i, a voltes, quan el camí es torna costerut semblo defallir, però l’alè
dels companys de camí no em manca i confio que aconseguirem sumar els esforços
necessaris per endegar els reptes que tenim endavant.
Ara, a la nit, el cansament em venç i ja no
surto a mirar els estels, però just abans d’aclucar els ulls m’imagino que una
nova llum apareix a la cúpula celestial. És la Fundació Casa
Ramon
Ramon
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada