En el context de crisi actual, l’escola ens proposa recuperar l’emblemàtic lema de
Vessant econòmica: L’explicació s’allarga força però ras i curt ens ve a dir: 1. Hem gastat massa i 2. hem consumit massa. Solucions que planteja, de forma simplificada també: 1. Hem d’estalviar més i 2. Hem de produir més.
Vessant psicològica: En tot trencament – i la crisi ho és- apareix tot un procés de dol que va des de la negació, passa per la rebel·lia, la tristesa , l’acceptació , el perdó,... i acaba amb un renaixement que integra tot l’aprenentatge del camí recorregut. Cal tenir paciència i no desesperançar-se.
Vessant educativa: Visualitzem un vídeo (The marshmallow test) on diferents infants d’uns 4 anys es sotmeten a un experiment. Se’ls deixa sols durant ¼ h en una habitació amb una gominola i se’ls diu que si aguanten sense menjar-se-la tindran de premi una altra gominola. El test ve a demostrar que els infants que aconseguien contenir el seu impuls inicial en pro d’un bé posterior superior, al llarg dels anys aconsegueixen millors quotes de benestar i satisfacció. El xerraire que imparteix la conferència ens recomana treballar molt l’autonomia dels fills per, quan arribi, separar-nos d’ells amb èxit.
Vessant conductista: El Dr. Berry -pediatra americà que, es veu ha revolucionat la pedagogia en els temps recents- aporta dos idees interessants: 1. Un excés d’opcions condueix a la insatisfacció. 2. Cal deixar per defecte aquelles opcions que es consideren òptimes. Si ve és normal que els joves tendeixin a explorar on són el seus límits, cal que tinguin clar on és la ratlla vermella de les seves accions.
Vessant creativa: Els reptes difícils estimulen la creativitat i un bon grapat d’exemples així ho mostren: les variacions Goldberg de Bach, “Cada dia al dematí,..." cançó infantil de Mozart, “A little help from my friends” cançó dels Beatles,...
Conclusió: Que el menys sempre pot acabar sent més si serveix per desintoxicar-nos d’èpoques passades on la sofisticació, el luxe i el farde eren un model de vida a seguir, i si en comptes pensar que això és el Titanic som capaços d’ajudar-nos més i renunciar a part del nostre benestar perquè tots i totes puguem surar.
Acabo només invitant-vos a afegir noves vessants segons les vostres idees i pensaments i que puguin ajudar a mirar endavant.
Que tingueu molt bona setmana
Ramon
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada