"Arraconats"

El divendres passat l’Ignasi va convidar a venir a jugar a casa l’Àlex, un d’aquells nens que per la seva timidesa té el perill de quedar etiquetat com dels “arraconats” de la classe. Després de passar una estona amb ells entre jocs i diversió, els prejudicis previs i les reticències s’esvairen, la confiança s’alliberà, la complicitat ens envaí i al moment van sorgí somriures espontanis d’infants. Qui hagi gaudit mai d’instants semblants sabrà que no hi ha música millor que aquesta.

En el silenci del matí, aquella vetllada m’ha fet pensar en els “arraconats” que tinc a prop. No he triat trobar-me’ls però, si m’aturo, descobreixo que sempre hi són. Abans es deien raros, ara freakis o, si cal ser diplomàtics, “peculiars” però l’essència no canvia i es tracta de persones que per algun tret del seu ser, no concorden bé amb els estàndards generalistes i això determina l’acceptació dins d’un grup humà.

No pretenc saber ni entendre les causes del seu aïllament, però tampoc voldria que es sentissin condemnats per sempre més, carregant etiquetes i judicis que el seu entorn crea i recrea per definir-los i per relacionar-se amb ell.

Tots tenim raons per empresonar-nos en un cercle de soledat: una timidesa extrema, una aparença poc atractiva, algun defecte físic, una mala experiència, manca de salut, un caràcter difícil,... un extens ventall de possibilitats on tampoc hi manca el superperfecte, que viu la vida com una cursa i els altres són simples competidors als que cal abatre per marcar distàncies de poder, orgull i superioritat. Al capdavall, el resultat acostuma a ser sempre el mateix: incomprensió, frustració i soledat.

Prenc consciència que gran part d’aquest sentiment depèn d’un mateix però també valoro la gran capacitat de guariment i d’alliberament que té una mà amiga que s’estén davant teu per integrar-te i t’anima a seguir avançant, amb les teves peculiaritats, però confiant plenament amb el gran potencial que portes dintre.

Aquest cop aprenc de l’exemple de l’Ignasi i em pregunto si serè capaç de prestar més atenció i convidar als “alexs” que em vaig trobant.

Que passeu molt bona jornada

Ramon