D9 SÍ

Ja hi tornem a ser. De nou arrenca el cole.

Enrere queda l’estiu amb tot el grapat d’experiències que resten en el cor i en el record. Em ve al cap un pensament agraït cap el magis, el pelegrinatge que vam fer amb un grup de joves d’arreu del món per la ruta del Cister. També sento molt a endins l’estada a Taizé i totes les famílies amb les que se’ns feia present un fill pròdig amb un contingut nou i revelador. Totes aquestes persones que hem conegut i ens han regalat una part del seu ser, probablement ja no les tornarem a veure però faig meu el comentari del Xavier Alonso (company de camí del magis) tot citant a Pere Casaldàliga:- ... al final del camí em preguntaran: Has viscut? Has estimat? I jo, sense dir res, obriré el cor vessant de noms-.

Amb tots aquests noms i els que ja dúiem a la motxilla d’abans, iniciem el curs. De la barreja de sentiments que enllacen tot el viscut aquest estiu amb els reptes futurs en destacaria un: el compromís.

A la pel·lícula “De déus i homes”, que narra el discerniment d’uns monjos cistercencs a Algèria que són amenaçat per grups radicals islàmics, hi ha un moment que una noia del poble pregunta als monjos si pensen fugir del país. Ells responen que els monjos són com ocells, que van de branca en branca seguint els designis de Déu. La noia rebat que en aquell indret els monjos són les branques i que ells (el poble) són els ocells que van a ajocar-se en aquelles branques.

Penso en aquest adonar-se que ets branca. Potser preferiries volar lliurament d’ací cap allà, però ja no escau. Prenc consciència del compromís que s’explicita en tots els àmbits en els que participo: la família, la feina, la societat, l’església, el país,... En cap cas vull fugir d’estudi. Malgrat les burxes que m’incomoden no hi han excuses ni retrets. Miro de transcendir, anar més enllà de mi mateix. Alço la vista i albiro horitzons. Agraeixo tot el que se’m confia i responc novament que sí, que estimo profundament tot el que m’envolta, que ja no puc fugir-ne i que em comprometo a treballar per fer-hi créixer vida, il·lusió, esperança i bon humor.

Molt bon inici de curs

Ramon