Els tres reis

Aprofitant que s’acosten les dates, avui us comparteixo un conte que he escrit sobre la llegenda dels tres reis. El relat no és el que tots sabeu, però potser us resultarà un poc familiar.

El tres reis

Una vegada hi havia tres reis que, assabentats del naixement del Messies salvador del món, varen decidir anar a adorar-lo.
El rei de la competitivitat va sortir el primer. Ell governava el món de l’èxit. Sabia que tenia talent, privilegis, influències, poder, rendes,... i els utilitzava per potenciar-se i donar satisfacció a la seva il•limitada ambició. Era un competidor nat i la vida l’afrontava com una cursa que s’estenia en tots els àmbits de la seva vida, des dels estrictament professionals fins al més íntim i afectiu. El seu repte vital consistia en ser el primer, conquerir espais, càrrecs, persones,... que un cop assolits eren arraconats o pervertits per fitar cap a horitzons més llunyans. Per a ell, l’objectiu d’aquell viatge era conèixer aquell que li podria donar major glòria encara. L’esforç del camí era el peatge a pagar.
Perdut en la foscor de la nit va sorgir el rei del desconsol. Aquest rei aplegava tota una sèrie de poblacions amb denominacions ben diverses: aturats, refugiats, ninis, okupes, sensepapers, delinqüents, malalts, vells,... en definitiva, tots els col•lectius que es parlava d’ells com un problema, una disfunció de la societat del seu temps. El sentiment que a vegades envaïa a aquest rei és que ningú l’estimava, que no encaixava en aquest món, que no calia esforçar-se per a res ja que no sabria o no podria arribar enlloc. Amb l’intent desesperat de trobar un salvador que l’alliberés de tots els seus mals es posà a caminar.
El tercer rei no era un rei pròpiament dit, ja que no regnava ni tenia ídols per imposar sobre ningú. Era senzill i humil i havia aprés a dejunar, virtut que el dotava d’una gran fortalesa per afrontar els entrebancs amb els que es topava. També tenia el do de la paciència i es sentia lliure i alliberat per ser i fer segons els dictàmens d’un Rei més gran i que ara, al final del pelegrinatge, esperava conèixer.
La llegenda diu que els tres reis varen caminar força dies, anys, travessaren molts perills i situacions difícils però l’avanç no estava mancat de conflictes entre ells, cosa que afeixugava el seu pas.
Al rei de la competitivitat li molestava la mediocritat dels seus companys de viatge. Sovint els amenaçava d’abandonar-los, d’anar per lliure i així poder fer-ne més via sense discussions ni malversant esforços inútils. Cert és que d’aquella companyia algun profit en treia i no deixava de reconèixer que li produïa gran satisfacció exhibir davant els altres una superioritat que vessava orgull per tots costats. Això el retenia i el consolava.
El rei del desconsol no entenia aquell ritme frenètic de viatge, no apte a les seves possibilitats. Cada cop estava més convençut que s’havia excedit en les seves pretensions i que el millor fora quedar-se al marge del camí, abandonat a la seva sort. Amb aquests pensaments s’arraconava massa sovint en el desert de la seva soledat mentre cercava alguna forma d’alienació que li permetés defugir la seva realitat.
Per al tercer rei, avançar amb aquells companys tampoc li era gens fàcil. Del rei de la competitivitat li feria la prepotència i l’egoisme amb els que actuava, incapaç de percebre el patiment que generava les seves decisions. Del rei del desconsol li feia mal la desesperança que ennuvolava el seu ànim, aïllat, tancat en sí mateix, abonat a la queixa permanent. Malgrat tot, feia tot el possible per mantenir la unitat de l’expedició, ajudava en tot el que podia i patia en silenci les tensions del grup.
Al final del camí, diu la història que d’aquest tres reis, només dos arribaren a Betlem. El tercer rei fruit del sobreesforç va anar debilitant-se fins que, pocs dies abans d’arribar, en la nit més freda, trobaren el seu cos sense vida.
També conta la història que en arribar davant la menjadora on jeia el nen Jesús, un esglai glaçà la sang dels altres dos reis, ja que en el rostre d’aquell nadó hi reconegueren el somriure atent del tercer rei amb el que tant de temps havien caminat.

(Segurament tots, alguna vegada haureu vist caminar algun d'aquests reis al costat vostre. Jo els trobo sovint barallant-se en el meu interior. Feina pel nou any és saber a quin vull fer costat)

Molt bona jornada de Reis
Ramon