Fa temps que ho tenia pendent però no ha estat fins aquestes festes passades, aprofitant l’embranzida de la celebració dels Nadals, que he pogut penjar al despatx un quadre de la mare. Allà on d’altres penjarien les titulacions i reconeixements acadèmics, jo he preferit fer homenatge a la mare. Per mi expressió autèntica del mestre total, amb aquell gest sempre revelador d’abaixar-se perquè altres s’alcin i fer que fins les coses més ordinàries esdevinguin extraordinàries.
Missatge als joves de la tribu
Ja de ben petit, sempre m’han agradat les curses ciclistes. Ara, amb tots els casos de dopatge que han aparegut, no estan massa ben vistes, però quan puc encara miro de seguir les peripècies d’aquests esportistes. De les curses hem crida l’atenció els diferents rols que adquireixen els ciclistes al llarg de la competició. Envoltats d’uns paisatges idíl·lics, a cada etapa han de fer un esforç que sovint els porta al límit de les seves possibilitats. D’aquest ciclistes n’hi ha uns, anomenats gregaris, que durant gran part del recorregut es situen al davant, i van estirant al gran grup fins a portar-lo tan a prop de la meta com sigui possible. La resta segueixen al darrera, arrecerats, formant unes tirallongues allargassades que els permet esquivar el temut vent de cara. Quan els gregaris queden esgotats pel sobreesforç, s’aparten i deixen que la resta enfili fins al final amb les pròpies forces.
Avui us invito a veure els pares i mestres com aquests gregaris de la vida, amb les seves virtuts i imperfeccions, però al capdavall amb aquell esforç tenaç d’avançar i créixer en voluntat i satisfacció. Potser algun dia, mirareu enrere, els valoreu, i agraireu profundament les seves vides. Com hem passa avui a mi.
Bona jornada
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada