Ja hivern. Fa fred, plou i el temps no convida a la vida exterior; tot i així m’animo a sortir i tornar a recórrer els carrers de la ciutat. De nou em retrobo amb aquells espais que em segueixen al llarg dels anys, als que acudeixo per cercar-hi inspiració o potser només, per recuperar el camí traçat i asserenar les passes del present. Avui però, els carrers apareixen tristos. El temps, la crisi, expectatives frustrades, projectes de vida trencats, por al que vindrà,... Desànim general palpable als ulls dels transeünts. Foscor a les vigílies de Nadal.
A mig recorregut, en una tanca publicitària trobo un missatge esperançador: “Quan el dolor diu prou, l’Esperit crida endavant”. La frase m’invita a la reflexió, a pensar en els impossibles: els propis i els que corren pel meu voltant. Cal avançar cap a ells pas a pas, planificar un full de ruta, tenir paciència, fer procés, perseverar i confiar. El poder transformador que arriba farà la resta.
Palplantat davant del rètol anunciador respiro fons, contemplo l’entorn i per dins crido ENDAVAAAAANT!
Us desitjo molt bones festes
Ramon
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada