Llegeixo amb indiferència els resultats d’un estudi els resultats d’un estudi que xifra en 58 mil € la renda anual que permet assolir la màxima quota de felicitat possible. És a dir, imaginant una corba de Gauss –la típica en forma de campana-, si et trobes proper a la part central vas bé. Si per desgràcia caus cap a un “o altre extrem”, tens francament compromesa la satisfacció de viure.
Em sorprèn la simplicitat amb la que tracta aquest tema l’estudi científic, ni que sigui un exercici purament estadístic. Tanmateix, no deixa de ser curiós que els ideòlegs del neoliberalisme, aquells que predicaven el “tenir més” com a principi fonamental per obtenir felicitat i benestar, ara posin límit a l’acumulació indefinida de riquesa, no fonamentada en l’interès col•lectiu sinó en el benefici personal. Potser per això, fa uns dies se’ns anunciava que milionaris dels USA havien decidit fer donació altruista i solidària d’una quantitat ingent de les seves inacabables fortunes.
Ara que estem a les portes d’una vaga general, amb el desànim per bandera, us trasllado les preguntes i la reflexió.
Com es pot pretendre recuperar els valors col•lectius després de tants anys de sembrar l’individualisme i el materialisme com a única sortida possible?
Què volen canviar quan ja fa temps es van enterrar les utopies per donar compliment els requeriments del déu-mercat?
A qui esperen mobilitzar –amb fórmules antigues- si com a grup ja no en sabem de queixar-nos? Amb un subsidi i el partit del Barça ja fem!
Bona jornada
Ramon
Bona aportació, Ramon. Sense entrar massa en el tema penso que hem estat educant a les noves generacions perquè esdevinguin ja des de molt petits actius consumistes, i màxim treballadors útils al servei del capital. Cal retornar a un sistema educatiu que tingui com a prioritat de prioritats la formació humana, social i transcendet. Jesús.
ResponElimina