Primer dia de vacances, Tarragona, 17:30 de la tarda.
Ha fet un dia esplèndid i decidim anar fins a la platja a prendre un bany.
Mentre gaudim de l’aigua, la quietud de la tarda i el descans, se situen a costat nostre uns pares i dues nenes. La que sembla més petita es despulla en un tres i no res i es posa a jugar a la sorra. La gran encara va amb cotxet, és un cotxet adaptat … m’hi fixo i veig que té paràlisi cerebral amb una afectació important: no camina, no parla, no aconseguiex mantenir correctament la postura i quan vol agafar alguna cosa se li desencadenen un seguit de moviments anàrquics que no li permeten quasi mai arribar al’objecte desitjat si algú no l’ajuda.
Miro de no pensar-hi, però “m’ha tocat”. Ells, però, són allà contents, fent broma amb les nenes. La mare agafa la més gran, l’acomoda a una toballola i amb gran delicadesa la va despullant per posar-li el banyador (demana al pare que resguardi la nena, per tal que ningú la vegi despullada).
Un cop llesta el pare l’agafa a coll i cap a l’aigua! No es queden pas a la vora, no, tots tres marxen endins, fins que quasi no toquen de peus a terra. La petita s’espavila sola i la gran s’ho passa d’allò més bé. El pare l’agafa per sota els braços i la fa bressolar per l’aigua. Està disfrutant de valent i per fer-ho saber crida i crida, i mira al pare i riu. El moment present és el que val. Les dificultats no els han espantat, ells són a la platja i gaudeixen plenament.
REFLEXIONS
1.- Viure l’experiència de la fragilitat i saber trobar Déu en ella.
“¿Adónde te escondiste,/amado, y me dejaste con gemido?/
Como el ciervo huiste,/habiéndome herido;/ salí tras ti, clamando, y eras ido”
2.- Tots tenim preocupacions, però són dificultats o són entrebancs en el camí?
3.- Com ser resilients (capacitat dels subjectes per seguir endavant malgrat passar episodis desestabilitzadors). Des de la fe i de forma pràctica.
“Evidentment hem de ser actius, sempre actius si volem canviar les coses en la nostra vida, per això, perquè només així serà possible transformar les nostres vides. Només aquell que es posa en praxis és converteix en el motor que transformarà la seva pròpia realitat, aportant solucions i sortides a la situació que inicialment s’ha presentat com a repte, com una oportunitat que alhora li durà un aprenentatge, perquè desafiant-lo el convida a fer ús del seu potencial intern i poder acabar manifestant-lo. És així també com arribem a conèixer-nos. “ El meu potencial no és el que tinc sinó el que faig ” que torna a fer èmfasis a ser actiu, viu.”
4.- Viure la certesa que el Pare és amb nosaltres (Emmanuel=Déu-amb-nosaltres) La nena confiava totalment en el seu pare: o s’en refiava o s’enfonsava. I el pare… ell també era endut per les onades!. Això em fa pensar que Déu també rep l’embat del mal. Però mai, mai, ens deixarà anar.
Jn 20
1 El diumenge, Maria Magdalena se'n va anar al sepulcre de bon matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l'entrada del sepulcre. 2 Llavors se'n va corrents a trobar Simó Pere i l'altre deixeble, aquell que Jesús estimava, i els diu:
--S'han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l'han posat.
3 Pere i l'altre deixeble van sortir cap al sepulcre. 4 Corrien tots dos junts, però l'altre deixeble s'avançà a Pere i va arribar primer al sepulcre, 5 s'ajupí i veié aplanat el llençol d'amortallar, però no hi va entrar. 6 Després arribà també Simó Pere, que el seguia, i va entrar al sepulcre; veié aplanat el llençol d'amortallar, 7 però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó que continuava lligat a part. 8 Llavors va entrar també l'altre deixeble, que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué. 9 De fet, encara no havien entès que, segons l'Escriptura, Jesús havia de ressuscitar d'entre els morts. 10 I els dos deixebles se'n tornaren a casa.
De la reunió de divendres passat en trec encara un comentari que em ressona aquests dies:
ResponEliminaTots hem pagat els plats trencats dels nostres fracassos però potser per això, hem tastat el sabor de la felicitat.
Ramon
Fa dies que volia aportar un comentari a tot el que la Josepa ha preparat i del ressò que ja ens han fet arribar i compartit (la Josepa i la Judit) de com va anar la sessió del passat 10 de setembre a Caldes. En primer lloc dir-vos que encara que físicament no hi som, ens agrada anar sabent com s'està redefinint el grup, com va sorgint de nou el desig gran de compartir el dins i fora de les nostres vides i de les nostres històries.
ResponEliminaPel que fa el material tant ric que ha preparat la Josepa, només un simple aportació. Al llarg de tot el que hem viscut amb l'embaràs d'en Marçal, i que són tantes i tantes les experiències que moltíssima gent viu com a fracàs, preocupació, patiment, tens una oportunitat per fer de cada realitat que se't presenta un pas cap a la humilitat, cap a l'abandó profund en el Déu de la Vida, perquè "fent-se la seva voluntat" un/a trobi l'alè creador que transforma, que fa créixer i que et fa trascendir de tu mateix. Amb amargor, amb dolor i amb llàgrimes, aquest fracàs pot esdevenir fecund (siguin quin siguin els resultats finals). Com diu Dolores Alexander els dolors de part que són necessaris per donar vida. No hi ha ressurrecció sense una Creu. El gra de blat cau a terra i dóna molt de fruit ... L'esperit bufa i és en moments de negra nit, quan ja apunta l'albada, que podem veure els dons que resorgeixen i en el redescobriment d'un mateix i de l'altre/es prenem consciència de nou que l'obra creadora de Déu continua viva i el missatge de Jesús és sempre salvador, l'amor ha de tenir la darrera paraula!
Res més per ara, rebeu tots i totes una forta abraçada
Sandra