Encara amb algun grinyol del cos –que es resisteix a abandonar les vacances- poc a poc anem entrant en el ritme de curs. La cadència dels dies va configurant això que vulgarment anomenem rutina i que esdevé al mateix temps trajectòria traçada i camí a fer. És en la grisor d’aquests dies on es desenvolupa la major part del nostre temps vital i en definitiva, on cristal·litza el potencial que portem dintre. Ho deiem l'altre dia en el grup.
Donada la seva transcendència m’ha fet pensar en la importància dels hàbits. Aquells gestos, activitats, rutines,... que repetim automàticament, quasi sense pensar, i que un cop adquirits ja no costa esforç realitzar-los perquè s’integren plenament en el nostre quotidià.
Aquests hàbits a mi m’ajuden també per mantenir un cert ordre en el grapat d’activitats que es despleguen al llarg del dia. M’agrada matinar i, en una breu estona de pregària, anar-me situant davant dels reptes que em caldrà afrontar, des dels més immediats fins aquells que porto a la motxilla de fa temps.
En el meu camí a la feina, quan veig com es lleva la ciutat, en la capella "ambulant", repasso aquelles intencions que em predisposen davant la jornada i penso en vosaltres, en el vostre dia i en el curs que ara despunta.
Ramon
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada