L'art d'educar

Llegeixo a la viquipèdia “Educació (del llatí educare, "guiar", i educere, "extreure") és el procés d'ensenyament i aprenentatge d'una persona”. I  posteriorment completa l’explicació amb una dita d’Aristòtil: "L'educació consisteix a dirigir els sentiments de plaer i dolor cap a l'ordre ètic”.

Atenent a aquestes referències tant antigues, constato que educar és un concepte que viatja des de fa molt temps, que ocupa i preocupa a les generacions de cada època, però que no arriba mai a resoldre’s. Lleis, reglaments, teories,... s’impulsen i es treballen  per especialistes i alts òrgans dels estats però sembla que, quan finalment s’arriben a concloure respostes en aquest tema, aquestes ja no siguin vàlides perquè els nous temps n’han canviat les preguntes.

M’interpel·la constatar com molts infants i joves no troben solucions dins el sistema educatiu vigent. No troben educadors que donin forma a totes les seves dimensions i facin brillar les seves potencialitats, el seu talent, tot descobrint aquelles opcions lliures que els faran autènticament feliços. I mentre es desintegren en unes aules que busquen marcar límits, clonar aptituds i desenvolupar sers competitius preparats per guanyar la dura batalla de la seva supervivència. Al final de l’itinerari formatiu, a l’hora dels balanços, hom percep amb força claredat la gran quantitat de professionals “grisos” que impulsen la seva activitat laboral sense més esma que la inèrcia del dia a dia.

Què ha fallat en aquests casos? Les lleis, els plans d’estudis, la dedicació de pares, mestres, educadors, les escoles, les famílies,... I fent un exercici d’honestedat haurem de reconèixer que no vam fer cas dels antics, incapaços de guiar aquests alumnes, d’“extreure’n” valors, d’identificar els seus sentiments de plaer/dolor per conduir-los en un ordre ètic,.... Tant preocupats com estàvem perquè s’acostessin als patrons d’èxit, ens va fallar la capacitat d’escoltar-los, de conèixer-los, de motivar-los i desvetllar-ne la seva singularitat.

Només quan prenguem consciència d’aquestes llacunes, individuals i col·lectives, potser podrem descobrir i valorar persones que per elles l’educació més que una professió és un art, que cal exercir amb destresa, amb humilitat, sentit de la responsabilitat i amb la cautela de l’explorador que sap que entra en un territori sagrat.

Ramon