Fa pocs dies va aparèixer el científic Stephen Hawking a la premsa per presentar la seva nova publicació "The Grand Design". No l’he llegit però es veu que el leitmotiv del llibre ve a ser que la física moderna actual ja es troba en condicions de descartar l’existència d’un Déu com a creador de l’univers.
Com no podia ser d’un altra manera, han sorgit els pensadors creients replicant aquesta tesis i afirmant que tant temerari és que un científic intenti demostrar l’existència -o inexistència- de Déu com que un filòsof miri de posar llum als misteris ocults de la matèria. És a dir, són dos disciplines que es mouen en plans diferents: una estudia els fenòmens físics i l’altre aborda el sentit de la vida dels homes i dones en aquest món. Ras i curt, no es poden barrejar préssecs amb pomes.
Avui en dia hi ha la creença que en l’origen de l’univers es troba la intersecció entre aquests dos plans i per tant, l’explicació de tots els laberints tant terrenals com espirituals en els que ens puguem enredar. Jo, complet ignorant en les dues matèries, percebo que si hi ha nexe d’unió entre els dos plans aquest no és a l’inici sinó al final de tot plegat. Ara bé, qui assoleix aquest fi després ho té francament difícil per tornar a explicar-ho. Qüestió de fe.
M’ha vingut al cap l’acudit d’aquell borratxo que torna a casa de nit, s’adonà que ha perdut les claus de casa i comença a buscar-les al costat d’un fanal. Amb aquestes que se li acosta un i li diu: - què busques? -Les claus de casa, respon.
-Però on les has perdut? -Per allà, respon el borratxo.
-Però si les has perdut per allà perquè les busques per aquí? -Coi, perquè allà és fosc i aquí tinc llum.
En fi, què tinguem llum.
Bona jornada
Ramon
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada