El diumenge passat teníem programada una excursió a Sant Marçal per conèixer al més xic de la colla, el Marçalet. Unes inoportunes angines de darrera hora -i que encara cuegen- no em van permetre assistir a tant entranyable cita, ni a les responsabilitats professionals que seguien en dies posteriors. Marçalet, haurem d’esperar uns dies més.
L’aturada forçosa però, m’ha permès anar posant el dia aquelles tasques, classificades com a no urgents, i que acostumo a realitzar conjuntament amb d’altres diguem-ne de primer ordre. Sempre respectant els episodis de febre i els capricis dels bacteris que m’han deixat la gola com un mosaic de vidres trencats, avui l’objectiu era descarregar a l’ordinador la targeta de memòria de la càmera fotogràfica.
La successió d’instantànies gravades amb els rostres de familiars, amics i paratges bonics m’ha permès reconstruir les aventures dels dies d’estiu passats. Saltant de foto en foto i de vivència en vivència he arribat a la trobada “a la fresca” d’enguany. Després de la “refundació” de Montcada, percebia aquelles estones compartides fins i tot més intenses que altres anys i trobades. Direu que són ximpleries a causa de la febre, o que són els efectes de la segona conversió, però veure els més menuts m’ha traslladat inconscientment a altres èpoques on jo, com a nen, participava amb pares i germans en alguna de les trobades que s’organitzaven des de la catequesi familiar de la Parròquia.
No sé si els nostres infants quan siguin grans tindran cap grup de referència on compartir la fe, ni tant sols si seran creients, però quan madurin les seves opcions potser restarà un desig viu de mantenir renovat el camí i la utopia dels seus pares i educadors, o tant sols en quedarà un bell pensament de quan encara se’ls podia ensarronar fent-los creure que amb pedres podia fer-se la més deliciosa de les sopes.
En qualsevol cas i per la nostra part, que sapiguem regalar-nos aquests espais per seguir creixent i gaudint en els misteris que amaga la Vida.
Bona jornada
Ramon

Gràcies Ramon, per ser l'ànima del Bloc. Bé, també he de dir que en Jesús és un seguidor atent!
ResponEliminaM'agrada llegir-vos des de la distància, perquè és una manera de continuar sentint-nos ben aprop! Amb febre o sense, Ramon ets molt fi amb tot el que dius, són d'una profunditat excel·lent. Gràcies! Per cert, intentaré poder penjar els textos que vam llegir durant l'excursió pels entorns de Sant Marçal- direcció Matagalls, que per cert va ser molt i molt bonica! Queda pendent fer-ne moltes més...
Sandra