La crisi actual ens arriba com un tsunami que ens arrabassa i s'endu els guanys socials conreats per diverses generacions, segurament degut a governants ineptes i a una gran confusió dels valors personals i col·lectius que vivíem com a poble. Ens vam equivocar tant!
Ara ningú sap res del que passarà. Moltes anàlisis, moltes diagnosis però el sentiment d'indigència es cada cop més evident quan constatem la nostra submisa dependència d'uns mercats tant anònims com despietats.
La por ens bloqueja. El desànim va minvant tot el nostre potencial i ens ataca l'autoestima mentre la classe dirigent s'obstina a fer-nos sentir una nosa, un problema impossible de resoldre.Es veu que els pressupostos públics no encaixen i les persones som el culpables.
La gran foscor és pensar que la sortida única d'aquest atzucac és tornar a la situació de finals 2008 quan, en aquest país "estàvem a la champions league" de les economies mundials". Allò ja no tornarà i aquelles economies, aquelles estructures socials i aquelles formes de vida hauran de canviar. Si són prou humils i creatives per mutar segurament podran reconvertir-se amb èxit; però si s'enquisten o s'abandonen a la seva inèrcia, digui el digui el principi de sant Mateu, jo no apostaria massa per elles .En qualsevol cas, el temps dirà.
Tot és molt confós però segurament ha de ser així. Estem en el gènesi d'una cosa nova i nosaltres en som protagonistes. Cal morir per tornar a néixer. Això és la Pasqua! però el dol del que perdem no ens ha de privar sentir una gran confiança i una pregona esperança en un temps nou, potser sense tants recursos però molt més humà i autèntic. En definitiva, en el balanç final, el salt qualitatiu que es produirà després de tot aquest procés serà incomparablement positiu.
Molt bona Pasqua
Ramon
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada