dijous, 16 de febrer del 2012
EL FUTUR DE LA VIDA RELIGIOSA
Sembla que la major part de les ordres i congregacions religioses viuen la disminució de vocacions amb confiança i pau en el Senyor. S’està passant del lògic neguit a una actitud més profunda de serenitat mirant especialment a la missió actual, aquella que portem entre mans.
També es cert que va prenent cos dintre l’Església aquella dita de que l’Església del futur és i serà “l’Església dels laics”. Veus molt autoritzades ja fa anys que ho venen dient i la realitat va per aquest camí.
Per tant, arriba la pregunta. Quina missió tindrem els religiosos i religioses en aquest futur que ja ha començat? Evidentment serem menys, moltes institucions passaran als laics, especialment en la seva gestió i la missió de servei apostòlic, i els joves que truquin a les nostres portes vindran especialment moguts per Déu per viure en comunitat els consells evangèlics.
Quatre em semblen les missions que en el futur tindrà la vida religiosa: lloança al Senyor, espiritualitat, missió profètica i missions de frontera.
Lloança al Senyor. El fet de consagrar-se a Ell és ja una lloança encarnada en persones i comunitats, signe de la presència de Déu. Aquesta lloança té un valor absolut en ella mateixa. S’expressa en la pregària personal i comunitària, la comunicació espiritual entre germans i germanes, i avui especialment en la joia i alegria de viure amb sentit.
Espiritualitat. El Poble de Déu demana persones consagrades a l’acompanyament espiritual tan personal com institucional. Saviesa, experiència espiritual, clarividència, capacitat de discerniment, serenitat... al marge de tota mena de poder.
Missió profètica. En els tres nivells del carisma profètic: denuncia, anunci i proposta. Els greus problemes socials, l’explotació humana, un laïcisme radical, el quasi mercat espiritualista, la crisi de determinats valors i la necessitat de una vida sostenible per a tots, demanen veus profètiques, lliures, humils i profundament connectades amb l’Esperit.
Missions de frontera. La història mostra com el Senyor en determinats moments ha inspirat grups religiosos consagrats per poder donar resposta a situacions noves. Això pot anar des de la inserció en zones perifèriques fins als llargs estudis bíblics i teològics que poden demanar tota una vida, passant per estar presents en aquelles zones del món més explotades i deprimides.
Uns canvis que ja es comencen a donar, que subratllen més la qualitat que la quantitat, que poden engrescar nous voluntaris i que seran de notable servei per l’Església del futur.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
D'aquests darrers punts (missions profètiques i de frontera), que també podem viure com a laics, la Belen n'ha fet bona experiència a partir de tot el procés de reafirmació identitària pel que ha passat l'associació Alba de Tàrrega aquest cap de setmana. Ens sentim plenament legitimats per protagonitzar canvis que renovin la nostra església i la nostra societat.
ResponEliminaEn comunió i ben animats!
Ramon
Evidentment les missions profètiques i de frontera, com la lloança i l'espiritualitat, són patrimoni de tots els batejats i fins de tots i totes aquelles persones inspirades per l'Esperit, car no està encadenat. Com a religiosos /es en molts casos podem tenir i som cridats a tenir unes llibertats, una capacitat d'estudi, de viatges, i de relació de pregària que sens dubte faciliten l'exercici d'aquest patrimoni que és de tothom.
ResponElimina