Com sempre per aquestes dates, retornen llums de colors a engalanar els carrers. Enrere queden aquells temps on aquests ornaments marcaven l’inici d’una gran festa on el naixement de Jesús ens semblava tant contradictori amb el que vivíem que l’anàvem arraconant perquè no molestés a l’ímpetu consumista. Nous temps, nous símbols.
Retorno tard a casa i enguany cares llargues deambulen pel metro. Mirades furtives evidencien preocupacions que es dissimulen gràcies a distraccions banals, pors que es disfressen de silencis, tristesa que es calma en alguna modalitat d’alienació... i la nit cada cop és més fosca.
Una intuïció em rapta el pensament:
Si la nostra activitat humanes es limita al anar fent, afrontant reactivament les proves del dia a dia, acabarem jutjant als altres i als fets que ens ocorren en funció de si s’ajusten o no als nostres ritmes vitals. Aquesta percepció tant esbiaixada, de ben segur que sovint ens porta a l’error.
Si som capaços de transcendir a nosaltres mateixos, obrir la nostra mirada i veure’ns separats del nostre cos, potser encertarem més en els nostres judicis i... qui sap, en aquesta contemplació potser un d’aquests dies ens sorprendrà la visita d’un àngel que ens anuncia una gran nova. Si el sabem veure, es clar!
Molt bones festes a totes i tots
Ramon
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada